dimarts, 18 de juny del 2013

Aparador homèric a la Llibreria 22

La Llibreria 22 homenatja Homer amb un aparador dedicat i una exposició del fons bibliogràfic homèric a l'interior. El fons inclou, lògicament, els dos grans poemes èpics que constitueixen una de les pedres fundacionals de la literatura occidental, l'Odissea i la Ilíada, però també els Himnes, obres sobre la figura d'Homer i el món antic, i també d'autors posteriors inspiració homèrica. Entre aquests darrers destaquen Ulisses, de James Joyce; Odisseu, un llibre d'Agustí Bartra que recull textos narratius, dramàtics i també poesia; una antologia de poesia de l'antiguitat, Poesia antigua, de Homero a Horacio, o obres del poeta neogrec Konstandinos Kavafis, entre d'altres. 

Aventures per a tots els públics

La Minúscula Teatre ha presentat dins de les activitats Univers Homer un espectacle infantil basat en l'Odissea. Les aventures d'Ulisses, l'Odissea explicada al infants és un contacontes que repassa els principals episodis del periple de l'heroi homèric: l'estratagema del cavall que va permetre la presa de Troia, l'illa del ciclops i l'illa de les sirenes, el pas per Escila i Caribdis, Circe i Calipso... Tres actrius i un actor s'expliquen mútuament la història, explicant-ne alhora l'origen i contextualitzant-la, amb una posada en escena senzilla però elegant per ajudar a la comprensió del relat.

divendres, 14 de juny del 2013

Un tast homèric: la carn, el pa i el vi essencials


Carn, pa i vi. Aquests són els productes essencials en una taula que vulgui rememorar com menjaven els herois homèric. Així ho va remarcar  el periodista i gastrònom Salvador Garcia-Arbós en el tast gastronòmico-literari  inspirat en Homer que va tenir lloc aquest dimecres al claustre del Centre Cultural la Mercè, amb la col·laboració desinteressada del Celler de Can Roca. El cuiner Jordi Roca va explicar que la vedella, entre dues llesquetes de pa i amb una lleugeríssima salsa, que es va oferir als assistents a l'acte volia evocar la mediterraneïtat i els productes bàsics i elementals que conformaven la dieta de l'antiguitat.

Garcia-Arbós va subratllar també que, tot i que els poemes homèrics estan situats en escenaris marítims, en els àpats descrits hi predomina la carn. "Sabem que mengen peix, però no surt. No ens diuen ni quin ni com", va indicar el gastrònom.

L'escriptor i crític literari Vicenç Pagès Jordà va voler destacar la importància del menjar i el beure en  els relats homèrics. "Quan algú arriba a un lloc, primer menja i beu, i després es parla, però mai es fa tot alhora. Quan es menja no es parla, cosa que avui seria impensable. No podem anar a sopar amb algú i dir-li: "perdona, però ara estaré una estona sense dir res perquè menjaré". No s'entendria. Això denota l'enorme respecte que sentia aquella gent pel menjar i el beure, que exigia tota la concentració dels comensals", va argumentar Pagès.

Els tertulians van reivindicar la modernitat de l'Odissea. "A vegades pensem que el relat tradicional és cronològic, però l'Odissea comença a la meitat dels fets i bona part de la història s'explica amb flash-back. Aquests recursos narratius ens semblen molt moderns, en canvi no pot haver-hi res més clàssics que l'Odissea. Hi ha, fins i tot, qui reivindica Homer com a inventor del monòleg interior", va assenyalar Pagès.

La conversa també va remarcar el caràcter complex d'Ulisses en contraposició amb Aquil·les, l'heroi de l'Ilíada. Tot i que es pot llegir l'Odissea com una novel·la d'aventures, la demora del retorn d'Ulisses a Ítaca durant anys es deu més a conflictes eròtics i amorosos, amb episodis com els protagonitzats per Calipso i Circe, que volen retenir-lo i arriben a oferir-li a canvi la immortalitat, que ell rebutjarà.

A la fotografia, d'esquerra a dreta, Lluís Freixas Mascort, Vicenç Pagès Jordà, Salvador Garcia-Arbós i Rafael Masià.

dissabte, 8 de juny del 2013

John Wayne i Robin Hood tornen a Itaca



Si el llegat clàssic alimenta la literatura des de fa segles, el mateix fenomen s'ha reproduït en el cinema, un llenguatge artístic contemporani, però que també beu de fonts mil·lenàries. En el cinema podem retrobar el viatger Ulisses reconvertit en genet errant pels deserts de l'Oest (Centaures del desert), la Ventafocs vestida de corista a Broadway (Cantant sota la pluja) o de prostituta (Pretty woman) o Macbeth transformat en un gàngster (Hombres de respeto).

Aquesta és la tesi de Jordi Balló, doctor en Comunicació Audiovisual i professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, que la defensarà, centrada en la figura d'Ulisses, a la conferència "L'Odissea, un argument universal del cinema" aquest dimarts, dia 11 de juny, al Museu del Cinema de Girona (20 hores).

Si l'Odissea narra, d'una banda, les dificultats que Ulisses ha de superar per tornar a Ítaca i, de l'altra, el canvi de situació que ha experimentat la llar durant la seva absència (Ulisses s'enfronta a tots els pretendents de Penèlope que, donant-lo per mort, arruïnen el seu casal mentre esperen que ella es decanti per algun d'ells), aquests elements es repeteixen en personatges literaris i cinematogràfics.

Ricard Cor de Lleó i Robin Hood -un personatge de la literatura que ha saltat diverses vegades al cinema- tornen, com Ulisses, d'una guerra (les croades) i s'han d'enfrontar a la trama corrupta i tirànica del germà de Ricard que pretén el tron, com Ulisses s'enfronta als pretendents que assetgen Penèlope. Robin Hood, el lladre justicier, és com un Ulisses anticipat que prepara el retorn de l'autèntic, Ricard Cord de Lleó. Aquest esquema també el trobem a Ivanhoe, la novel·la de Walter Scott, i les seves adaptacions cinematogràfiques.



John Wayne interpreta el paper revisitat de l'Ulisses que retorna després d'una llarga absència (a vegades per la Guerra de Secessió, com a Centaures del desert, i a vegades per una presó injusta com a La diligència) per reimposar l'ordre de les coses. El genet errant, però, a diferència d'Ulisses en el relat homèric, no es podrà quedar a casa.  El retorn d'una guerra per trobar una llar transformada és evident també en el cinema post-Vietnam, com és el cas de Nascut el 4 de juliol, protagonitzada per Tom Cruise, entre molts altres exemples possibles.

Jordi Balló ha coescrit amb Xavier Pérez, també professor a la Universitat Pompeu Fabra, diversos llibres com La llavor immortal (Empúries, 1995), Jo ja he estat aquí Empúries, 2005) o Els riscos del saber (Galàxia Gutenberg, 2009), que tracten la influència dels clàssics en el cinema i n'analitzen les fonts argumentals, la serialitat, les recurrències i les repeticions, que es donen, de fet, en tots els gèneres narratius.

Balló i Pérez argumenten que el reconeixement de personatges, espais i arguments és un atractiu per a l'espectador i no resta originalitat a les obres. "Retrobar espais on ja hem estat, seguir les peripècies d'herois ja coneguts, descobrir les petites variacions d'una estructura dramàtica estable i reiterada, constitueix una forma de plaer receptiu que no impedeix noves i inesperades descobertes per part dels creadors".

dijous, 6 de juny del 2013

Ulisses i Ítaca: d'Homer a la literatura catalana

La llatinista Mariàngela Vilallonga va reivindicar aquest dimecres la vigència dels relats homèrics i va remarcar l'enorme influència que han exercit en l'art des dels clàssics fins a l'actualitat. La catedràtica de llatí de la Universitat de Girona i Vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans va fer notar com Ulisses, Ítaca, el viatge i tots els elements que conformen el relats inspiren múltiples obres i autors de tots els temps i de totes les llengües de la cultura occidental.

En la literatura catalana, en particular, Vilallonga va remarcar la influència homèrica en autors fonamentals com Josep Carner, Carles Riba, Mercè Rodoreda, però també autors vius i ens plena producció creativa com Francesc Parcerisas o Carles Miralles, que és el curador, precisament, d'una edició de la poesia completa de Mercè Rodoreda que inclourà els més de trenta poemes que va escriure inspirats per escenes o personatges de l'Odissea.


Com a exemple d'aquesta influència va explicar que el mecenatge de Francesc Cambó va permetre a Carles Riba viatjar a Grècia per conèixer els escenaris de les epopeies homèriques, entre els quals l'illa d'Ítaca. "Sense aquest viatge no tindríem un llibre fonamental com les Elegies de Bierville", va indicar Vilallonga.

La vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans va cloure la conferència amb la lectura i comentari de dos poemes de Konstandinos Kavafis inspirats en l'Odissea però que utilitzen el mite d'Ítaca amb sentits gairebé contraposats. En un el poema Ítaca, molt popular a Catalunya per la traducció que en va fer Carles Riba però també la per versió musical de Lluís Llach, el viatge és una metàfora de la vida i Ítaca significa el repòs, el final de viatge, per la qual cosa no s'ha de forçar "gens la travessia". "És preferible que duri molts anys / i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa, / ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, / sense esperar que t'hagi de dar riqueses...", conclou el poeta.

El poema Segona Odissea, traduït per Eusebi Ayensa, també utilitza el viatge com a metàfora de la vida i de l'experiència, però Ítaca hi simbolitza el tedi i les coses conegudes i familiars, de manera que el poeta se sent dominat no pel desig del retorn sinó pel de fugir, "per la nostàlgia dels viatges".

dimecres, 5 de juny del 2013

Kirk Douglas, Silvana Mangano i Rossana Podestá donen el tret de sortida a Univers Homer

La projecció de la pel·lícula Ulises, de Mario Camerini (1954), interpretada per Kirk Douglas (Ulisses), Silvana Mangano (Penèlope i Circe), Rossana Podestá (Nausica) i Anthony Quinn (Antinous) va donar aquest dimarts el tret de sortida a les activitats d'Univers Homer. La pel·lícula va ser presentada per Rafael Masià, que l'any 2004 va ser l'impulsor de les activitats commemoratives del centenari del Bloomsday (el dia que transcorre l’acció de la novel·la Ulisses de James Joyce, el 16 de juny de 1904) i que van ser l'embrió del projecte Univers, que enguany arriba a la desena edició.

Precisament pel fet de ser la desena edició s'ha retornat a Ulisses, però enlloc del personatge de Joyce ara es tracta de l'Ulisses primigeni, el d'Homer, amb la qual cosa Univers Homer és un retorn a l'origen del projecte i, alhora, a l'origen de la literatura occidental.

Guillem Terribas -a l'esquerra de la fotografia- va recordar com Rafael Masià -al mig, amb el micròfon a la mà- buscava suports per engegar el projecte, que va passar de ser un homenatge a Joyce a ser un programa anual dedicat a una figura de les lletres universals en el qual s'han implicat, a banda de les institucions que hi donen suport, altres ciutadans a títol individual -en qualitat de lectors i lletraferits- com el mateix Guillem Terribas, el periodista i gastrònom Salvador Garcia-Arbós, Josep Maria Claveguera o l'escriptor Vicenç Pagès-Jordà. A la fotografia, d'esquerra a dreta: Guillem Terribas, Rafael Masià, Lluís Freixas (Casa de Cultura de Girona) i Glòria Granell (Escola Municipal d'Humanitats). Salvador Garcia-Arbós tirava la fotografia.

De Troia a Ítaca: el viatge inesgotable



La idea de viatge com a metàfora de la vida i del desenvolupament personal és un dels tòpics literaris més recurrent des de l'Odissea, com a relat fundacional, fins al present, amb obres tan reconegudes com el poema Ítaca de Kavafis, entre moltes altres. El viatge a Ítaca serà el tema de la conferència que pronunciarà aquest dimecres, dia 5 de juny, la llatinista Mariàngela Vilallonga, Catedràtica de llatí de la Universitat de Girona i Vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans. Vilallonga dirigeix actualment la Càtedra Maria Àngels Anglada de Patrimoni Literari de la UdG i coordina el grup d'investigadors internacionals Studia Humanitatis. A més, és autora de més d'una dotzena de monografies i de llibres en col·laboració, de nombrosos pròlegs, capítols de llibre i recensions.